Ciclorama

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

El ciclorama o cyclorama és una pintura panoràmica de grans dimensions (els més grans, fan uns cent metres de llarg per més de deu metres d'alt), desenvolupada sobre una plataforma cilíndrica, disposada per ser contemplada des del seu interior, proporcionant una visió de 360°. Pretén envoltar a l'espectador d'imatges que, amb un efecte il·lusionista, li facin sentir-se enmig d'un esdeveniment històric o un lloc de gran bellesa.

També es diu "ciclorama" a l'edifici dissenyat per allotjar aquestes pintures, encara que de vegades han canviat d'ús (com el Cyclorama Building de Boston -Willard T. Sears, 1884-). Alguns tenen notable valor arquitectònic.

Amb el nom de panorama, va ser inventat pel pintor irlandès Robert Barker, que pretenia capturar la vista panoràmica que s'aprecia des de Calton Hill, a Edimburg. Amb això, en aquesta ciutat, va obrir en 1787 el primer local de ciclorama.

Els ciclorames es van convertir en un espectacle molt popular a finals del segle xix, època en què es desplaçaven de ciutat en ciutat. Als espectadors se'ls oferia també música i l'explicació de l'esdeveniment representat mitjançant un narrador. De vegades es combinaven amb diorames, la qual cosa els dotava de major realisme. Per allotjar-los es van construir sales circulars o poligonals en moltes ciutats europees i americanes. Entre els més impactants i de major difusió, van estar el que Henri Félix Emmanuel Philippoteaux va pintar sobre el Setge de París poc després que aquest fet tingués lloc (guerra francoprussiana, 1870-1871); i el que Lucien-Pierre Sergent i Joseph Bertrand van pintar sobre el Setge de Vicksburg (1863), que desenvolupava punt el seu aspecte terrestre com a naval, i que es va exhibir inicialment a París, viatjant després a Nova York, Chicago, San Francisco i Tòquio (ca. 1891).^[1] Dels centenars de ciclorames pintats en aquesta època només sobreviuen uns trenta.